Pàgines


dimecres, 31 d’octubre del 2012

APUNTS FORÇA I FLEXIBILITAT 1r BATXILLER

3.2. La força
3.2.1. DEFINICIÓ
És la capacitat que tenen els músculs de contreure’s per vèncer una oposició externa.

3.2.2. TIPUS DE CONTRACCIÓ MUSCULAR
Hi ha diferents tipus de contracció muscular:
-          Contracció isomètrica o estàtica: es produeix quan exercim força contra alguna cosa inamovible. Al desenvolupar aquest tipus de contracció no es modifica la longitud del múscul.
-          Contracció isotònica: es produeix quan hi ha una variació en la longitud del múscul, ja sigui escurçament o allargament, quan s’apropen les palanques (s’escurça el múscul) serà concèntrica, quan s’allunyen serà excèntrica.

3.2.3. FACTORS QUE DETERMINEN LA FORÇA
-          Factors extrínsecs: climatologia, alimentació, entrenament, dopatge, el ritme corporal diari.
-          Factors intrínsecs: motivació, capacitat de concentració, sexe, edat (entre els 20 i 30 anys es donen els majors nivells), la velocitat de contracció muscular, la longitud i secció transversal del múscul, etc.



3.2.4. CLASSIFICACIÓ
            La força-resistència és la capacitat muscular d’exercir una quantitat moderada de força durant un període prolongat i resistint a la fatiga, són de força-resistència tots aquells exercicis que realitzam a ritme suau i durant bastant de temps. Quan s’entrena aquest tipus de força fem moltes sèries, moltes repeticions i un descans curt entre sèries. S’utilitza la càrrega del propi pes del cos o sobrecàrregues lleugeres. Ex: 3x20 abdominals, remar ...
            La força-velocitat, també anomenada força-ràpida, força explosiva o potencia, és la capacitat que té un grup muscular d’accelerar certa massa (pot ser un objecte o el propi cos) fins a la velocitat màxima de moviment i al màxim de les seves possibilitats. Els multisalts, els multillançaments, la pliometria i els moviments específics dels esports són les activitats que milloren aquest tipus de força. S’entrena fent moltes sèries, poques repeticions i descans llarg. Exemples de disciplines o moviments esportius de força explosiva: Servei d’un tenista, salt de longitud, llançament de javelina, sortida d’una cursa de natació
            La força-màxima és la màxima força que una persona és capaça de realitzar, és la capacitat que té un grup muscular de superar la major resistència possible. La càrrega a vèncer és molt alta (del 80% al 100% de la capacitat de l’atleta) independentment del temps. El múscul exerceix una tensió màxima per vèncer una oposició molt gran, és el cas de l’halterofilista. Es fan poques sèries i repeticions amb càrregues molt altes i descansos llargs (culturistes). S’ha de tenir una base de força ràpida i explosiva per poder treballar la força màxima.

3.2.5. INFLUÈNCIA SOBRE L’ORGANISME
Totes les persones necessitem un determinat grau de força que ens permet fer les tasques quotidianes, com portar la bossa de la compra, moure una taula, pujar escales, etc. Aquestes accions no requereixen la utilització de tota la força que tenim. En aquestes activitats tan sols fem servir el 35% del nostre potencial. Els esportistes, a l’hora de desenvolupar les diverses tècniques com saltar, llançar la pilota, córrer o remar, poden arribar a utilitzar el 75% de la seva capacitat.
La força és una de les qualitats necessària tant per arribar a un bon nivell de rendiment esportiu com per poder realitzar activitats quotidianes.
El treball i l’entrenament de la força produeixen ràpidament millores sobre l’organisme. Això és degut als següents factors:
-          Facilitat el manteniment de postures correctes: problemes d’esquena (de la columna), problemes d’hipotonia (poc to muscular), etc.
-          Augmenta el to muscular (grau de tensió dels músculs en repòs)
-          Fa que la sang circuli d’una manera més fluida pel cos.
-          Augmenta la grandària de les fibres musculars i, per tant, augmenta la grandària dels músculs. Aquest fenomen s’anomena hipertròfia muscular.
-          També augmenta la grandària dels tendons que uneixen el múscul a l’articulació.
-          El múscul incrementa les seves reserves d’energia







3.2.6. MÈTODES I MITJANS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA FORÇA.
            Autocàrregues: La resistència a superar és el propi pes corporal.
Força- resistència: de 3 a 5 sèries de més de 15 repeticions. Descans entre sèries: menys  de 1 minut. Execució lenta-mitja
Força explosiva: de 4 a 6 sèries de 6 a 10 repeticions, pausa més de 1 minut, entre 1 i 4 minuts més o menys. Execució ràpida


            Parelles: s’aplica una força externa, la càrrega a superar és la del propi pes més la del company.
Força- resistència De 3 a 5 sèries de més de 15 repeticions. Descans entre sèries: menys de 1 minut. Execució lenta-mitja

Sobrecàrregues
            Mitjançant la utilització de tensors, elàstics, petites peses, tobilleres amb pes i maquines de musculació(utilitzant una càrrega de menys d’un 50% de la máxima)
Força- resistència: de 3 a 5 sèries de més de 15 repeticions. Descans entre sèries: menys  de 1 minut. Execució lenta-mitja
Força explosiva: de 4 a 6 sèries de 6 a 10 repeticions, pausa més de 1 minut, entre 1 i 4 minuts més o menys. Execució ràpida
            Força màxima: de 3 a 8 sèries, intensitat entre el 70% i el 100% de la capacitat màxima. Pausa de 3 a 5 minuts. Execució lenta

            Multillançaments:
Llançant pilotes medicinals (2-5 Kg) de diverses formes i trajectòries desenvoluparem la força del tren superior.
Força explosiva: 3 sèries de 6 llançaments diferents repetits més de 8 vegades. Descans entre sèries de més de 2 minuts.

Multisalts:
Mitjançant seqüències de salts es desenvolupa la força explosiva del tren inferior així com la coordinació intramuscular
Força explosiva: de 4 a 6 seqüencies de 8-10 salts, pausa activa (carrera contínua) de 2 a 5 minuts

Pliometria:
Consisteix en saltar des d’una altura i executar un altre salt o més després de la recepció. Es cerca que el cicle estirament-escurçament de la musculatura es doni en un temps molt baix (una contracció excèntrica seguida d’una concèntrica).
Força explosiva: de 3 a 4 sèries de 2 a 3 repeticions de seqüències de dos o tres salts seguits. Pausa: de 2 a 5 minuts

Costes i grades:
Mitjançant carreres curtes i repetides en pendent ascendent i pujant escales desenvoluparem la força del tren inferior.
Força explosiva: de 2-5 sèries de 6 a 8 repeticions. Descans entre sèries: 3- 5 minuts.


Isocinètica:
Amb les màquines de musculació podem treballar els tres tipus de força depenent de la càrrega emprada. La resistència del moviment és igual en tot el recorregut.
Força- resistència: de 3 a 5 sèries de més de 15 repeticions. Descans entre sèries: menys  de 1 minut. Execució lenta-mitja
Força explosiva: de 4 a 6 sèries de 6 a 10 repeticions, pausa més de 1 minut, entre 1 i 4 minuts més o menys. Execució ràpida
            Força màxima: de 3 a 8 sèries, intensitat entre el 70% i el 100% de la capacitat màxima. Pausa de 3 a 5 minuts. Execució lenta

Circuit training:
Podem incloure quasi tots els mètodes anteriors en el treball en circuit, que pot ser de temps fix a cada estació o de dosi fixa (nº de repeticions marcat a cada estació).



3.3. La flexibilitat
3.3.1. DEFINICIÓ
És la qualitat física que ens permet realitzar moviments de gran amplitud amb alguna part del nostre cos. És la capacitat d’una articulació determinada de tenir el màxim recorregut angular o amplitud de moviment. L’estat del sistema osteoarticular i muscular és bàsic en aquesta capacitat.
La flexibilitat és una capacitat involutiva, que empitjora amb l’edat (els primers anys de la nostra vida tenim els màxims nivells i a mesura que ens fem grans va decreixent). Treballar-la contínuament afavoreix que aquesta involució sigui més lenta.

3.3.2. COMPONENTS
Hi ha dos components fonamentals que condicionen la flexibilitat:
-          Mobilitat articular: molt determinada genèticament, podriem definir-la com la capacitat de moviment que trobam a totes les articulacions (unions entre els ossos) del nostre cos. No totes les articulacions tenen la mateixa capacitat de moviment, ni totes les persones tenen la mateixa movilitat a les diferents articulacions. En relació a l’activitat física cal tenir en compte el coll, l’espatlla, el tronc, la cadera (que permet el moviment de les cames), colze, canyell, genoll i turmell com a articulacions més importants.
-          Estirament muscular: és la capacitat que té el múscul per estirar-se i és entrenable encara que també ve bastant determinada genèticament. No totes les persones podem aconseguir el mateix grau d’elongació muscular. Influeixen també aspectes com l’edat i el sexe. També intervenen en l’estirament aspectes situacionals com poden ser: la temperatura del múscul, l’hora del dia, l’estat d’ànim.

3.3.3. INFLUÈNCIA SOBRE L’ORGANISME
-          Evita lesions del nostre aparell locomotor (una musculatura elàstica és més resistent.
-          Afavoreix la contracció del múscul
-          Perfecciona la tècnica
-          Els lligaments i la càpsula articular que protegeixen l’articulació es fan més extensibles.
-          Augmenta la capacitat d’elongació dels músculs.
-          Redueix la tensió muscular i relaxa el cos.
-          Prevé la sobrecàrrega muscular.
-          Prepara els músculs per el treball posterior.
-          Millora la circulació.
-          Proporciona una sensació agradable.

3.3.4. EL REFLEX D’ESTIRAMENT
Els músculs estan protegits per un mecanisme anomenat reflex d’estirament. Cada vegada que es produeix un  estirament excessiu de les fibres musculars apareix un reflex nerviós que fa que els músculs es contreguin enlloc d’estirar-se.
Al principi de l’estirament, quan fem rebots o quan forçam massa la posició d’estirament, s’activa aquest reflex, per això cal que no anem més enllà de les nostres possibilitats al efectuar exercicis d’estirament, ens convé també prescindir dels exercicis amb rebots i mantenir els estiraments com a mínim més de 10 segons, ja que aproximadament fins als 6 segons no s’inhibeixen aquests receptors que provoquen aquest efecte de contracció de la musculatura.
Si no respectam les normes anteriors l’efecte serà el contrari del que perseguim,  es produiran uns esquinçaments microscòpics en les fibres musculars que poden conduir a una pèrdua gradual de l’elasticitat.

3.3.5. MÈTODES PEL DESENVOLUPAMENT DE LA FLEXIBILITAT
Actius

Dinàmics

            Amb moviment (mobilitat articular)

Estàtics

            Sense moviment. Es manté una posició (estiraments). Dins d’aquest grup trobam els següents mètodes:
Mètode simple o “stretching” de Bob Anderson
Estirament lent i prolongat durant uns 30 segons (estirament fàcil 8 segons per després forçar l’estirament durant els 22 segons restants).
Mètode FNP
            Aquest mètode defensa que si un múscul o grup muscular abans s’ha contret serà més fàcil estirar-lo.
1-      Contracció isomètrica del múscul agonista o antagonista durant uns 8 segons.
2-      Relaxació durant 2-3 segons
3-      Forçar l’estirament durant 8 segons

Passius
Algú o qualque cosa ens ajuda a realitzar l’estirament (per parelles, espatlleres...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada